En 2007 la filà complix 10 anys i va tindre participació directa en l´anunci del Pregó fester de la festa en Honor a Sant Roc de Moros i Cristians 2007 (Pregó de Ana Adela Pastor)`

 

[...]" Però qui van ser els Almogàvers? Segons conta la llegenda i les històries narrades per cronistes i historiadors: Els almogàvers van ser uns soldats mercenaris dels més ferotges, eren sanguinaris i no tenien por a les batalles, i es van caracteritzar per lluitar durament contra els sarraïns al servei de la Corona d’Aragó. I com diu el poema, sota el seu crit de desperta ferro, desperta, colpejaven les seues llances amb força per començar la batalla que els portaria a la victòria.

 

I com apareixen les Almogàvers del segle xx a Dénia? Fa 10 anys, un grup de dones van decidir representar uns guerrers que havien tingut el seu lloc d’història a la nostra ciutat. I justament les qualitats amb que les cròniques històriques narren els afers dels Almogàvers, concordaven amb l’esperit de les fundadores, lluita per arribar a la meta, organització per què haguera èxit, i valentia per enfrontar-se a una multitud d’obstacles. A més, els Almogàvers, havien sigut partíceps en la conquesta de Dénia, i en l’estil de vida dels almogàvers també les dones aprenien a lluitar. Així que amb tots aquests caracters, i sota l’escut de la Corona per la que batallaven els Almogàvers, la d’Aragó, i amb una vestimenta senzilla com la que portaven aquells guerrers, la primera filà de dones cristianes a Dénia es va constituir fa 10 anys, la Filà Almogàvers.De les tropes almogàvers que fa 700 anys van batallar a les nostres terres, quan 300 Almogàvers lluitaven a la porta d’Oliva sota les ordres de Pere Eiximent d’En Carròs per alliberar a la ciutat de Dénia dels moros, arribem a 1997, any en què també començaren les dones de la filà Almogàvers, a lluitar i defendre la seua convicció i il.lusió de formar part de la representació de les batalles i la vida d’aquelles gents que lluitaren per aquesta terra.La convivència que hi havia segles enrere entre la població cristiana i la mora, es repeteix hui en dia en les festes de moros i cristians en Honor a Sant Roc. Aquesta convivència a través dels actes que celebrem és un símbol de la nostra identitat, una manera festiva de representar una part molt important de la nostra història, entre homes i dones que amb estima volen recordar el fet de viure en una ciutat on fa molts anys estaven ocorrent moltes coses, s’estava produint la lluita pel territori, per una població, per una llengua, una cultura....

 

La representació que cada any es fa d’aquells afers ara llunyans, es porta amb molt d’orgull, perquè aquells personatges van existir, eren reals, i són els nostres avantpassats. I el fet que es puga estendre cada vegada, a un nombre més important de gent, i també a les dones, és una motivació més perquè els actes que organitzem donen a entendre a petits trets el que podia estar passant en una època de glòries i misèries, de profund sentiment religiós i de grans disputes internes entre classes.

 

Si retornem a la continuació de la festa que van començar uns quants festers, vegem que la convivència ha anat afermant-se amb el temps, creant vincles, i fent créixer el nombre de gent que s’apunta a les filaes, fins el punt que com ja he comentat, un grup de xiques, decidides a provar sort en aquesta aventura, van sol·licitar en 1997 la seua incorporació a la festa. No va ser una tasca fàcil, al principi van obtindre negatives, van haver nous intents, i sobretot moltes reticències a l’entrada de les dones a la festa de moros i cristians, però pense que, a la fi, els festers de Dénia van donar un pas molt important fa 10 anys en la decisió positiva de permetre aquesta integració, per a compartir la celebració d’aquesta festa amb les dones, que crearen eixe any la seua pròpia filà, la filà Almogàvers; fins arribar al dia de hui en què comptem amb 2 filaes més de dones: la filà Alkamar i la filà Amazigh. Després vindria, la necessitat de combatre contra la nostra inexperiència, de combatre les crítiques de sectors contraris o de sectors no convençuts, i també la il.lusió per demostrar a tots que seríem capaces de participar en la festa adequadament, complint amb tots els actes i protocols, la qual cosa era, sense dubte, un gran repte que finalment hem aconseguit. Al mateix temps, amb l’entrada de les dones a la festa de moros i cristians es va produir un punt d’inflexió, ja que els festers que des d’un principi van vore en la incorporació de la dona l’oportunitat de fer festa d’una manera diferent, van oferir el seu recolzament per fer-nos més fàcil la integració en aquesta festa.

 

La il·lusió que van posar aquestes primeres festeres, es va traduir en un creixement recíproc del respecte, en una major companyia, i també un major coneixement de les tradicions festeres entre diferents grups generacionals. Dintre d’una filà de dones hi ha el mateix sentiment a l’hora de preparar els actes festers, anar a buscar els trajes guerrers, i desfilar pel carrer Marqués de Campos sota el ritme de les marxes cristianes que en una d’homes, i encara més, quan som dels pocs pobles, en què les dones són independents de les filaes dels homes, cosa que garanteix major espectacle i diversitat en la festa.

 

En pocs anys açò s’ha traduït en l’entrada de més filaes de festeres, i també de festers, produint-se un important creixement de filaes participants en la festa, deixant enrere els anys d’estancament que s’estava començant a patir. I amb tot això, aquesta mentalitat de tolerància i respecte cap als festers i festeres, i cap a la festa de moros i cristians, ha propiciat que Dénia tinga la primera Presidenta d’una Associació de Moros i Cristians, fet que va ser reconegut i premiat a nivell de tota la Comunitat Valenciana. Dénia ha demostrat que en el segle XXI també hi ha cabuda per a noves incorporacions, i per això ens hem de sentir molt satisfets de participar d’aquesta festa en una ciutat tan gloriosa.

 

Igual que segles enrere, quan Roger de Flor, el cabdill més conegut dels Almogàvers tenia el somni de fer el territori conquerit per les seues tropes a Grècia, cada vegada més gran, jo també desitge, i crec que puc parlar en nom de les festeres, que la gesta començada fa 10 anys per les cristianes almogàvers a Dénia, durarà molts anys, i escriurà una pàgina en la història de Dénia. Cal continuar prosperant,  que festers i festeres, institucions, col·laboradors i altres associacions festeres, treballem per complir els somnis que es tenen de fer una festa gran, que treballem perquè la gent del poble i els visitants puguen viure, conèixer i acabar endinsant-se en la nostra festa, que continuem treballant per què hi hagen noves incorporacions, nous actes per a què cada vegada més públic gaudisca d’aquesta festa..

 

En la filà Almogàvers hem passat ja dues capitanies, la primera va ser la gran prova de foc, quasi ninguna tenia experiència, s’havia de fer molta feina, traure un pressupost quantiós. Però, gràcies a l’esperit de lluita i constància, van acabar exitosament la primera capitania, cosa que va animar l’any següent a més gent a formar part de la filà.

 

Durant els anys que portem en la festa, també altres filaes de festeres han tingut l’oportunitat de passar una capitania amb èxit i felicitacions, i nomene els anys de capitania perquè suposen molt més esforç, però en aquesta festa tots els anys són bonics i emotius. I segur, que igual que nosaltres, la resta de festeres han sentit molta emoció, quan desfilant pels carrers, notes els somriures i admiració de la gent, per vore’ns amb les xil.labes, per vore’ns dins de trages tan voluminosos, plens de metall i amb cascos espectaculars, i eixos aplaudiments que arranquem, fa vore, que el públic aprecia molt que hi haja diversitat en la festa, com és el nostre cas.

 

 

Ara què es viu un esperit de concòrdia i amistat important en el sinus d’aquesta festa, podem vendre-la per tot arreu com una festa molt viva, una festa que a l’estiu li dóna a la ciutat un caràcter molt marcat, molt ple de bullici i ritme, i li dóna un atractiu molt especial a la Hemeroscopeion, Dianium, Danyina i ara Dénia, una de les ciutats més antigues d’Espanya, que ara viu en el segle XXI, però que per uns dies tornarà a recordar els anys passats de guerres i combats entre tots dos bàndols, el moro i el cristià.

Aquest és un discurs amb ànim de donar a conéixer a tot el món, la meua satisfacció, com a dona i com a festera, per poder passar meravellosos moments en esta festa, per compartir amb tots els festers una mateixa afició, entraetes, passacarrers, desfiles, trabucs, música... i il.lusió per treballar i fer millor encara esta festa.

 

A tots els que han escoltat aquest pregó, voldria portar-los de nou a l’època medieval, aquella època per tothom recordada, en què el nostre castell de Dénia estava ocupat per nobles, wallies...,  en què s’hi succeïen batalles, treves i ambaixades, i una època de grans cavallers llegendaris.

Eixa època amb el temps aniria passant, es succeirien les conquestes, diferents reis, capitans, vindrien èpoques d’esplendor, i amb elles l’assentament de noves gents... I amb l’esdevenir del temps, quan ja semblava que eixos anys passats definitivament no tornarien, que estaven molt lluny en el temps, vam decidir que tota eixa herència no mereixia ser oblidada, la devíem de respectar i gravar en la memòria, fer-la continuar vivint entre nosaltres, donant a la fi, senyores i senyors, com a fruit, una festa, una gran festa, la festa de Dénia dels Moros i Cristians!!!

VISCA SANT ROC, VISCA DÉNIA I VISCA LA FESTA DE MOROS I CRISTIANS!!!! "